La nostra experiència del dia a dia ens ha mostrat que la franja d'edat idònia per fer una intervenció educativa més eficaç és la que s'inicia als 14-15 anys.
Els motius principals són:
- Entorn dels 13 anys els nois-noies es fan conscients, o accepten, les seves limitacions envers els estudis que fan.
- Amb la dinàmica de grup que s'estableix a l'adolescència, comencen a sentir-se prou capacitats per manifestar el seu desacord. Aquest desacord l'expressaran de maneres diverses: apatia, rebel·lió, absentisme, depressió, enfrontaments… per tal d'amagar les seves dificultats. Els nois i noies cauen en el desinterès perquè ja es donen per derrotats; i els que no estudien s'agrupen i es dediquen a coses més divertides.
- Tot i això la seva actitud i els seus sentiments són nous i es poden reconduir quan se'ls ofereix la possibilitat d'accedir a unes fites al seu abast. No ha passat prou temps perquè s'instal·lin en aquest rol de personal que "no val” i que "s'ha de buscar la vida”, se'ls pot encara oferir camins diferents dels que ells han iniciat per autoafirmar-se.
- Els pares o tutors encara poden mantenir un cert control.
- L'obligatorietat de l'assistència a classe fins als 16 anys, permet que vinguin a l'escola i es pugui intervenir.
- La preparació laboral és un instrument per motivar-los, és el seu centre d'interès, i permet continuar així la seva educació.
- Endarrerir als 16 anys la incorporació a un programa de formació i preparació per accedir al món laboral provoca que una part important de nois i noies, pels quals és adequat un canvi, continuïn afegint problemes al seu historial en mantenir-los a contracor en els centres ordinaris de Secundària.
